moneda

Potser volíeu: monedà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /muˈnɛ.ðə/, balear /moˈnə.ðə/, /muˈnɛ.ðə/

Occidental: /moˈne.ða/

• Rimes: -ɛda

Àudio: central

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí monēta, sobrenom de la deessa Juno usat posteriorment pel seu temple, on s'hi feia moneda, segle XIII.

Nom

moneda f. ‎(plural monedes)

1. Peça metàl·lica que té valor de canvi, divisa.

Derivats

• amonedar, monedar

Sinònims

• diner, peça

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: munt ^(af)
• Albanès: monedhë ^(sq) f.
• Alemany: Münze ^(de) f., Geldstück ^(de) n.
• Anglès: coin ^(en)
• Àrab: قِرْش‎ ^(ar) m.
• Armeni: մետաղադրամ ^(hy) ‎(metakhadram)
• Belarús: мане́та ^(be) f. ‎(maneta)
• Bretó: moneiz ^(br) f.
• Búlgar: моне́та ^(bg) f.
• Castellà: moneda ^(es)
• Coreà: 동전 ^(ko) ‎(dongjeon)
• Eslovac: minca ^(sk) f.
• Eslovè: kovanec ^(sl) m.
• Esperanto: monero ^(eo)
• Estonià: münt ^(et)
• Feroès: myntur ^(fo) m.
• Finès: kolikko ^(fi)
• Francès: monnaie ^(fr) f., pièce ^(fr) f.
• Friülà: monede ^(fur) f.
• Gallec: moeda ^(gl) f.
• Gal·lès: bathyn ^(cy) m.
• Georgià: მონეტა ^(ka) ‎(mòneta)
• Grec: κέρμα ^(el) n. ‎(kerma)
• Grec antic: κέρμα ^(grc) n. ‎(kérma), νόμισμα ^(grc) n. ‎(nómisma)
• Hebreu: מַטְבֵּעַ‎ ^(he) m.
• Hindi: सिक्का ^(hi) f.
• Hongarès: érme ^(hu)
• Ídix: מטבע‎ ^(yi) f.
• Ido: moneto ^(io)
• Irlandès: bonn ^(ga) m.
• Islandès: mynt ^(is) f.
• Italià: moneta ^(it) f.
• Japonès: 硬貨 ^(ja)
• Kazakh: монета ^(kk) ‎(moneta)
• Kirguís: монета ^(ky) ‎(moneta)

• Letó: moneta ^(lv) f.
• Lituà: moneta ^(lt) f.
• Llatí: pecunia ^(la) f., nomisma ^(la) n., nummus ^(la) m.
• Luxemburguès: Mënz ^(lb) f.
• Macedoni: монета ^(mk) f.
• Maltès: munita ^(mt) f.
• Neerlandès: munt ^(nl) m.
• Nepalès: सिक्का ^(ne)
• Noruec: mynt ^(no) m.
• Occità: moneda ^(oc) f.
• Panjabi: ਸਿੱਕਾ ^(pa) f.
• Persa: سکه‎ ^(fa)
• Polonès: moneta ^(pl) f.
• Portuguès: moeda ^(pt) f.
• Retoromànic: munaida ^(rm) f., muneda ^(rm) f.
• Romanès: monedă ^(ro) f.
• Rus: моне́та ^(ru) f. ‎(moneta)
• Sard: moneda ^(sc) f.
• Serbocroat: новчић ^(sh), novčić ^(sh) m., монета ^(sh), moneta ^(sh) f.
• Sicilià: munita ^(scn) f.
• Suahili: sarafu ^(sw)
• Suec: mynt ^(sv) n.
• Tadjik: сикка ^(tg)
• Tagal: pera ^(tl)
• Tai: เหรียญ ^(th)
• Txec: mince ^(cs) f.
• Ucraïnès: моне́та ^(uk) f. ‎(moneta)
• Urdú: سکہ ^(ur) f.
• Uzbek: tanga ^(uz)
• Való: manoye ^(wa) f.
• Vènet: moneda ^(vec) f.
• Vietnamita: đồng tiền ^(vi)
• Volapük: könäd ^(vo)
• Xinès: 硬幣 ^(zh) ‎(硬币, yìngbì)

Verb

moneda

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de monedar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb monedar

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·ne·da (3)
• Heterograma de 6 lletres (ademno)
• Anagrames: adonem, amoned, demano, nòmade

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: moneda

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \moˈne.ða\

Americà: alt /moˈne.da/, baix \moˈne.ða\

• Rimes: -eda

Nom

moneda f. ‎(plural monedas)

1. moneda

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·ne·da (3)
• Heterograma de 6 lletres (ademno)