moneda
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: monedà
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /muˈnɛ.ðə/, balear /moˈnə.ðə/, /muˈnɛ.ðə/
- Occidental: /moˈne.ða/
- Rimes: -ɛda
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí monēta, sobrenom de la deessa Juno usat posteriorment pel seu temple, on s'hi feia moneda, segle XIII.
Nom[modifica]
moneda f. (plural monedes)
- Peça metàl·lica que té valor de canvi, divisa.
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Verb[modifica]
moneda
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de monedar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb monedar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: moneda
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
moneda f. (plural monedas)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: mo·ne·da (3)
- Heterograma de 6 lletres (ademno)
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIII
- Substantius femenins en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Substantius femenins en castellà
- Mots en castellà de 3 síl·labes