moneda

Potser volíeu: monedà

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /muˈnɛ.ðə/, balear /moˈnə.ðə/, /muˈnɛ.ðə/

Occidental: /moˈne.ða/

• Rimes: -ɛda

Àudio: català central

(fitxer)

• Anagrames: adonem, amoned, demano, nòmade

Nom

mo·ne·da f. ‎(plural monedes)

1. Peça metàl·lica que té valor de canvi, divisa.

Derivats

• amonedar, monedar

Sinònims

• diner, peça

Traduccions

Traduccions: moneda

• Alemany: Münze ^(de) f., Geldstück ^(de) n.
• Anglès: coin ^(en)
• Castellà: moneda ^(es)
• Eslovè: kovanec ^(sl) m.

• Francès: monnaie ^(fr) f., pièce ^(fr) f.
• Italià: moneta ^(it) f.
• Llatí: pecunia ^(la) f., nomisma ^(la) n., nummus ^(la) m.

Verb

mo·ne·da

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de monedar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb monedar

Vegeu també

• Moneda a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: moneda

Castellà

• Pronúncia: /moˈne.ða/

Nom

mo·ne·da f. ‎(plural monedas)

1. moneda