munt

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈmun/, balear /ˈmunt/, /ˈmun/
Occidental: nord-occidental /ˈmun/, valencià /ˈmunt/, /ˈmun/
  • Rimes: -unt
  • Etimologia: Variant de mont, del llatí monte(m), per neutralització en l’ús proclític freqüent en topònims, segle XIV.

Nom[modifica]

munt m. ‎(plural munts)

  1. forma alternativa de mont ‎(«muntanya»)
  2. (per extensió) Pila de coses (coses que s'apilen fent forma de muntanya).
  3. (per extensió) Gran quantitat de coses o persones.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

munt

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de muntar

Vegeu també[modifica]


Neerlandès
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí mentha.

Nom[modifica]

munt f.

  1. menta

Hiperònims[modifica]

Hipònims[modifica]

Vegeu també[modifica]