Vés al contingut

munt

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /ˈmun/
balear /ˈmunt/, /ˈmun/
Occidental: nord-occidental /ˈmun/
valencià /ˈmunt/, /ˈmun/
  • Rimes: -unt
  • Etimologia: Variant de mont, del llatí monte(m), per neutralització en l’ús proclític freqüent en topònims, segle XIV.

munt m. (plural munts)

  1. Forma alternativa de mont («muntanya»).
  2. (per extensió) Pila de coses (coses que s'apilen fent forma de muntanya).
  3. (per extensió) Gran quantitat de coses o persones.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

munt

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de muntar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]

Neerlandès

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí mentha.

munt f.

  1. menta

Hiperònims

[modifica]

Hipònims

[modifica]

Vegeu també

[modifica]