Vés al contingut

munt

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈmun/
balear /ˈmunt/, /ˈmun/
Occidental:  nord-occidental /ˈmun/
valencià /ˈmunt/, /ˈmun/
  • Rimes: -unt
  • Etimologia: Variant de mont, del llatí monte(m), per neutralització en l’ús proclític freqüent en topònims, segle XIV.

munt m. ‎(plural munts)

  1. Forma alternativa de mont ‎(«muntanya»).
  2. (per extensió) Pila de coses (coses que s'apilen fent forma de muntanya).
  3. (per extensió) Gran quantitat de coses o persones.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

munt

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de muntar.

Vegeu també

[modifica]

Neerlandès

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí mentha.

munt f.

  1. menta

Hiperònims

[modifica]

Hipònims

[modifica]

Vegeu també

[modifica]