menta

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: -menta


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈmen.tə/, occidental /ˈmen.ta/
  • Rimes: -enta
  • Etimologia: Del llatí menta, segle XIII.

Nom[modifica]

menta f. ‎(plural mentes)

  1. Herba del gènere Mentha molt aromàtica i emprada com a condiment.
  2. (especialment) menta pebrera (Mentha piperita)
  3. Licor amb essència de Mentha.

Sinònims[modifica]

Hipònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

menta

  1. (nord-occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mentir
  2. (nord-occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mentir
  3. (nord-occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mentir

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]