menta

Potser volíeu: -menta, mentá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmen.tə/, occidental /ˈmen.ta/
• Rimes: -enta
• Etimologia: Del llatí menta, segle XIII.

Nom

menta f. ‎(plural mentes)

1. Herba del gènere Mentha molt aromàtica i emprada com a condiment.
2. (especialment) menta pebrera (Mentha piperita)
3. Licor amb essència de Mentha.

Sinònims

• (Mentha) herba-sana

Hipònims

• menta borda, menta boscana, menta d'aigua, menta de bou, menta pebrera

Traduccions

Herba Mentha

• Anglès: mint ^(en)
• Castellà: menta ^(es) f.
• Francès: menthe ^(fr) f.
• Italià: menta ^(it) f.
• Polonès: mięta ^(pl) f.
• Rus: мя́та ^(ru) f. ‎(miata)

Licor amb Mentha

• Anglès: peppermint ^(en)
• Castellà: menta ^(es) f.
• Francès: menthe ^(fr) f.
• Italià: menta ^(it) f.

Verb

menta

1. (nord-occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mentir
2. (nord-occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mentir
3. (nord-occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mentir

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ta (2)
• Anagrames: manté, maten, menat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈmen.ta/, meridional \ˈmeŋ.ta\

Americà: alt /ˈmen.t(a)/, baix \ˈmeŋ.ta\, austral /ˈmen.ta/

• Rimes: -enta
• Etimologia: Del llatí menta, del grec antic μίνθα ‎(míntha).

Nom

menta f. ‎(normalment en singular, plural mentas)

1. menta

Sinònims

• hierbabuena

Derivats

• mentol

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ta (2)
• Anagrames: maten, metan, teman

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre menta