menta

Potser volíeu: -menta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmen.tə/, occidental /ˈmen.ta/
• Rimes: -enta
• Etimologia: Del llatí menta, segle XIII.

Nom

menta f. ‎(plural mentes)

1. Herba del gènere Mentha molt aromàtica i emprada com a condiment.
2. (especialment) menta pebrera (Mentha piperita)
3. Licor amb essència de Mentha.

Sinònims

• (Mentha) herba-sana

Hipònims

• menta borda, menta boscana, menta d'aigua, menta de bou, menta pebrera

Traduccions

Herba Mentha

• Anglès: mint ^(en)
• Castellà: menta ^(es) f.
• Francès: menthe ^(fr) f.

• Italià: menta ^(it) f.
• Polonès: mięta ^(pl) f.
• Rus: мя́та ^(ru) f. ‎(miata)

Licor amb Mentha

• Anglès: peppermint ^(en)
• Castellà: menta ^(es) f.

• Francès: menthe ^(fr) f.
• Italià: menta ^(it) f.

Verb

menta

1. (nord-occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mentir
2. (nord-occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mentir
3. (nord-occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mentir

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ta (2)
• Anagrames: manté, maten, menat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat