mentir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: MENTIR


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /mənˈti/
Occidental: nord-occidental /menˈti/, valencià /menˈtiɾ/
  • Etimologia: Del llatí mentīri, segle XIV.

Verb[modifica]

men·tir intr.

  1. Dir mentides o falsedats.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: menteixo, menteix, mentim

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional /menˈtiɾ/, meridional \meŋˈtiɾ\
Americà: alt /menˈtiɾ/, baix \meŋˈtiɾ\, austral /menˈtiɾ/
  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Verb[modifica]

men·tir ‎(present miento, passat mentí, futur mentiré)

  1. mentir