Vés al contingut

mentir

De Viccionari
Potser volíeu: MENTIR

Català[modifica]

Oriental:  /mənˈti/
Occidental:  nord-occidental /menˈti/
valencià /menˈtiɾ/, /menˈti/

Verb[modifica]

mentir intr.

  1. Dir mentides o falsedats.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: menteixo, menteix, mentim
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

Castellà[modifica]

Peninsular: septentrional /menˈtiɾ/, meridional \meŋˈtiɾ\
Americà: alt /menˈtiɾ/, baix \meŋˈtiɾ\, austral /menˈtiɾ/

Verb[modifica]

mentir ‎(present miento, passat mentí, futur mentiré)

  1. mentir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: men·tir (2)
  • Heterograma de 6 lletres (eimnrt)