mentida

Català

• Pronúncia: oriental /mənˈti.ðə/, occidental /menˈti.ða/
• Rimes: -ida
• Etimologia: Del llatí mentīta, segle XIV.
• Anagrames: admetin, mediant

Nom

men·ti·da f. ‎(plural mentides)

1. Afirmació conscient d'una cosa falsa.

Compostos i expressions

• de mentida = de broma, fingint / joguina

Sinònims

• bola (vulgarisme), butllofa (figurat), conte (figurat), engany, enganyifa, falsedat, falsia, fal·làcia, faula (figurat), garrofa, guatlla, història (figurat), invenció

Traduccions

Afirmació falsa

• Alemany: Lüge ^(de)
• Anglès: lie ^(en)
• Basc: gezur ^(eu)
• Castellà: mentira ^(es)
• Francès: mensonge ^(fr)
• Hindi: झूठ ^(hi) m.
• Italià: menzogna ^(it)

• Grec: ψέμα ^(el) (pséma)
• Llengua de signes catalana: MENTIR ^(csc)
• Occità: messorga ^(oc) (al Llenguadoc), mensonja ^(oc) (a Provença i Gascunya), mentida ^(oc) (a la Vall d'Aran i Gascunya)
• Polonès: kłamstwo ^(pl)
• Sànscrit: मिथ्या ^(sa) m.
• Xinès: 谎话 ^(zh) (huánghuà)

Verb

men·ti·da

1. participi femení singular del verb mentir

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Occità

• Etimologia: Del llatí mentīta.

Nom

mentida f. ‎(plural mentidas o mentides [aranès])

1. (gascó, aranès) mentida

Variants

• mensonja (provençal, gascó)
• messorga (llenguadocià)