conte

Potser volíeu: conté

Català

• Pronúncia: oriental /ˈkon.tə/, occidental /ˈkon.te/
• Parònims: compta, compte, comte
• Etimologia: del llatí compŭtus ‎(«càlcul») (del verb contar), segle XIV.
• Anagrama: coent

Nom

con·te m. ‎(plural contes)

1. Narració generalment breu d'uns fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc.
2. Relat fantasiós d'un esdeveniment.

Compostos i expressions

• contes i romanços = bajanades
• explicar contes = excuses
• conte de fades = conte popular d'aventures propi dels segles XVIII i XIX.

Derivats

• contista

Sinònims

• Narració breu: història, narrativa, novel·la, rondalla.
• Relat fantasiós: rondalla, bola (vulgarisme), butllofa (figurat), engany, enganyifa, falsedat, falsia, fal·làcia, faula (figurat), garrofa, guatlla, història (figurat).

Traduccions

Narració breu

• Alemany: Kurzgeschichte ^(de) f., Märchen ^(de) n., Sage ^(de) f.
• Anglès: tale ^(en), story ^(en)
• Belarús: апавяда́нне ^(be) n. ‎(apaviadanne)
• Búlgar: при́казка ^(bg) f.
• Castellà: cuento ^(es)
• Danès: fabel ^(da) c., fortælling ^(da) c.
• Eslovac: poviedka ^(sk) f., povesť ^(sk) f., príbeh ^(sk) m.
• Esperanto: novelo ^(eo)
• Finès: tarina ^(fi)
• Francès: conte ^(fr)
• Gal·lès: chwedl ^(cy) f.
• Georgià: მოთხრობა ^(ka) ‎(mòtkhroba)
• Grec antic: μῦθος ^(grc) m.
• Hebreu: מעשיה‎ ^(he) f.
• Hindi: कथा ^(hi)
• Hongarès: mese ^(hu)
• Irlandès: scéal ^(ga) m.

• Islandès: saga ^(is) f.
• Italià: racconto ^(it), novella ^(it)
• Japonès: 物語 ^(ja)
• Llatí: fabula ^(la) f.
• Maltès: novella ^(mt) f.
• Marathi: कथा ^(mr)
• Occità: conte ^(oc) m.
• Polonès: opowiadanie ^(pl) n., opowieść ^(pl) f.
• Portuguès: conto ^(pt) m.
• Romanès: poveste ^(ro) f.
• Rus: расска́з ^(ru) m. ‎(rasskaz)
• Serbocroat: прича ^(sh), priča ^(sh)
• Suec: berättelse ^(sv) c.
• Sànscrit: कथा ^(sa)
• Ucraïnès: ро́зповідь ^(uk) f. ‎(ròzpovid)
• Xinès: 故事 ^(zh)

Relat fantasiós

• Castellà: cuento ^(es), mentira ^(es)
• Danès: fabel ^(da) c., eventyr ^(da) n.
• Eslovac: bájka ^(sk) f.
• Francès: conte ^(fr) m.
• Grec antic: μῦθος ^(grc) m.
• Hebreu: מעשיה‎ ^(he) f.

• Hongarès: mese ^(hu)
• Irlandès: scéal ^(ga) m.
• Italià: racconto ^(it) m.
• Llatí: fabula ^(la) f.
• Occità: conte ^(oc) m.
• Romanès: poveste ^(ro) f.

Verb

con·te

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de contar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb contar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb contar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb contar

Vegeu també

• conte a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• conte. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: conte

Francès

• Pronúncia: /kɔ̃t/

Nom

conte m. ‎(plural contes)

1. conte

Vegeu també

• conte. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].