Vés al contingut

contar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /kunˈta/
balear /konˈta/, /kunˈta/
Occidental:  nord-occidental /konˈta/
valencià /konˈtaɾ/, /konˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: contà
  • Etimologia: Del llatí computare ‎(«comptar»), segle XIV, per evolució semàntica de «enumerar coses» a «enumerar fets». Doblet de comptar que antigament s'usava de forma indistinta, i del cultisme computar.

Verb

[modifica]

contar trans.

  1. Explicar un fet de forma ordenada i amb detall.
  2. Explicar un conte o relat similar.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: conto, conta, contem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: contar

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

contar

  1. contar
  2. comptar

Conjugació

[modifica]

Variants

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /konˈtaɾ/, meridional \koŋˈtaɾ\
Americà: alt /k(o)nˈtaɾ/, baix \koŋˈtaɾ\, austral /konˈtaɾ/

Verb

[modifica]

contar ‎(present cuento, passat conté, futur contaré)

  1. comptar
  2. contar, explicar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: con·tar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acnort)