contés

Potser volíeu: contes

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈtes/
	balear /konˈtes/, /kunˈtes/
Occidental:	/konˈtes/

• Rimes: -es

Verb

contés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb contar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb contar.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tés (2)
• Heterograma de 6 lletres (cenost)
• Anagrames: coents, conste, costen, cotnes, cotnés

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /konˈtes/, meridional \koŋˈteh\

Americà: alt /k(o)nˈtes/, baix \koŋˈteh\, austral /konˈtes/

• Rimes: -es

Verb

contés

1. segona persona del singular (vos) del present de subjuntiu del verb contar

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tés (2)
• Heterograma de 6 lletres (cenost)
• Anagrames: cestón, conste, consté, tonces