tronca
Potser volíeu: troncà
Català
[modifica]- Pronúncia(i): oriental /ˈtɾoŋ.kə/, occidental /ˈtɾoŋ.ka/
Nom
[modifica]tronca f. (plural tronques)
- (central) canyoca
Verb
[modifica]tronca
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de troncar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb troncar.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: tron·ca (2)
- Heterograma de 6 lletres (acnort)
- Anagrames: arcont, cantor, carnot, conrat, contar, contra, cotnar, roncat
Italià
[modifica]- Pronúnciaⓘ: /ˈtroŋ.ka/
Adjectiu
[modifica]tronca f. (plural tronche)
- forma femenina de tronco
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: trón·ca (2)
- Heterograma de 6 lletres (acnort)