contaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kunˈta.ɾən/
	balear /konˈta.ɾən/, /kunˈta.ɾən/
Occidental:	/konˈta.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

contaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de contar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb contar.

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ta·ren (3)
• Anagrames: conreant, cotnaren, encontra, encontrà, enrocant

Català antic

Verb

contaren

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del passat de contar
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de contar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /konˈta.ɾen/, meridional \koŋˈta.ɾeŋ\

Americà: alt /k(o)nˈta.ɾen/, baix \koŋˈta.ɾeŋ\, austral /konˈta.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

contaren

1. tercera persona del plural (ellos, ellas, ustedes) del futur de subjuntiu del verb contar

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ta·ren (3)
• Anagrames: centonar, contraen, encontrá, entorcan, entronca, entroncá, recantón