broma

Potser volíeu: BROMA, bromà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾo.mə/, occidental /ˈbɾo.ma/
• Rimes: -oma

Àudio: oriental

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí brūma ‎(«hivern»), segle XIV.
• Etimologia: Del grec antic βρῶμα ‎(brôma, «corcadura»), segle XVI. Les embarcacions amb aquesta corcadura es tornaven pesants, passant a significar «cosa pesada» i desprès «facècia pesada», segle XIX.

Nom

broma f. ‎(plural bromes)

1. Boira poc espessa.
2. núvol
3. (valencià, tortosí) escuma

Derivats

• (boira) bromassa

Traduccions

Boira poc espesa

• Alemany: Dunst ^(de) m.
• Anglès: mist ^(en), haze ^(en)

• Castellà: bruma ^(es) f.
• Francès: brume ^(fr)

Nom

broma f. ‎(plural bromes)

1. Mol·lusc marí lamel·libranqui (Teredo navalis).
2. Mentida, entremaliadura o joc fet per divertir-se, usualment a costa dels altres.

Derivats

• (mol·lusc) abromar
• (mentida, entremaliadura) bromejar, bromista

Sinònims

• acudit, burla, gràcia, ocurrència, sortida

Relacionats

• de broma

Traduccions

Mol·lusc

• Anglès: shipworm ^(en)
• Castellà: broma ^(es) f.

• Francès: taret ^(fr) m.

Entremaliadura

• Albanès: shaka ^(sq) f.
• Alemany: Scherz ^(de) m., Streich ^(de) m., Witz ^(de) m.
• Anglès: joke ^(en)
• Àrab: نُكْتَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: կատակ ^(hy) ‎(katak)
• Belarús: жарт ^(be) m. ‎(jart)
• Búlgar: шега́ ^(bg) f. ‎(xegà)
• Castellà: broma ^(es) f.
• Danès: spøg ^(da) c.
• Eslovac: žart ^(sk) m., vtip ^(sk) m.
• Eslovè: šala ^(sl) f.
• Esperanto: amuzaĵo ^(eo)
• Estonià: nali ^(et)
• Finès: pila ^(fi), kuje ^(fi)
• Francès: plaisanterie ^(fr), blague ^(fr) f.
• Georgià: ხუმრობა ^(ka) ‎(khúmroba)
• Grec: αστείο ^(el) n. ‎(astio)
• Grec antic: σκῶμμα ^(grc) n. ‎(skômma), χλεύη ^(grc) f. ‎(khleúē)
• Hebreu: בְּדִיחָה‎ ^(he) f.
• Hindi: मज़ाक़ ^(hi) m.
• Hongarès: tréfa ^(hu)
• Ídix: וויץ‎ ^(yi) m.
• Indonesi: lelucon ^(id)
• Italià: battuta ^(it) f., scherzo ^(it) m.

• Japonès: 冗談 ^(ja)
• Kazakh: әзіл ^(kk) ‎(äzil/azil)
• Kirguís: тамаша ^(ky) ‎(tamaixa)
• Lituà: juokas ^(lt) m.
• Llatí: iocus ^(la) m., facetia ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: BROMA ^(csc)
• Macedoni: ше́га ^(mk) f.
• Neerlandès: mop ^(nl) m., grap ^(nl) f., geintje ^(nl) n.
• Noruec: spøk ^(no) m.
• Persa: شوخی‎ ^(fa)
• Polonès: dowcip ^(pl) m., żart ^(pl) m.
• Portuguès: bricandeira ^(pt) f.
• Romanès: glumă ^(ro) f.
• Rus: шу́тка ^(ru) f. ‎(xutka)
• Serbocroat: шала ^(sh), šala ^(sh)
• Suahili: kasheshe ^(sw)
• Suec: skämt ^(sv) n.
• Tagal: biro ^(tl)
• Tai: มุก ^(th)
• Turc: şaka ^(tr)
• Txec: vtip ^(cs) m., vtípek ^(cs) m., žert ^(cs) m.
• Vietnamita: đùa ^(vi)
• Volapük: cog ^(vo)
• Xinès: 玩笑 ^(zh) ‎(wánxiào)

Verb

broma

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bromar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bromar

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·ma (2)
• Anagrames: abrom, aombr, bramo, mabró, obram, ombra, ombrà, orbam, robam

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɾo.ma/
• Rimes: -oma

Nom

broma f. ‎(plural bromas)

1. broma (mol·lusc)
2. broma, facècia

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·ma (2)