boira

Potser volíeu: boirà

Català

• Pronúncia:

Oriental: /ˈbɔj.ɾə/

Occidental: nord-occidental /ˈbɔj.ɾa/, valencià /ˈbɔj.ɾa/, /ˈbɔj.ɾɔ/

• Etimologia: Del llatí boreās ‎(«vent del nord, boreal»), segle XIV.
• Anagrames: barió, obria

Nom

boi·ra f. ‎(plural boires)

1. Fenomen atmosfèric de núvols baixos, condensació d'aigua a tocar de terra que dificulta la visió.
2. (metonímia) Estat mental de confusió.

Compostos i expressions

• escampar la boira
• boira assolada
• boira aterrada
• boira baixa
• boira de borra
• boira encelada
• boira pixanera
• boira plana
• boira ploranera
• boira roïnera
• boira terrera
• tocaboires

Derivats

• boirina, boirim, boirassa, boirum
• boirada, boirat
• antiboira
• boirenc, boirós
• boirar-se, emboirar, esboirar

Traduccions

Núvols baixos

• Alemany: Nebel ^(de) m.
• Anglès: fog ^(en), mist ^(en)
• Aragonès: boira ^(an)
• Castellà: niebla ^(es), bruma ^(es)
• Eslovac: hmla ^(sk) f.
• Eslovè: megla ^(sl)
• Francès: brouillard ^(fr), brume ^(fr)

• Italià: nebbia ^(it)
• Llatí: nebula ^(la) f.
• Neerlandès: mist ^(nl)
• Occità: nèbla ^(oc), bruma ^(oc)
• Polonès: mgła ^(pl)
• Portuguès: névoa ^(pt) f.
• Rus: тума́н ^(ru) m. ‎(tuman)

Verb

boi·ra

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de boirar-se

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Aragonès

• Etimologia: Del llatí borĕas.

Nom

boira f.

1. boira
2. (Vall de Bielsa) núvol

Compostos i expressions

• boira baixa
• boiras grasas
• boiras secas

Vegeu també

• Boira a la Viquipèdia en aragonès