bruma

Català

Verb

bruma

1. (nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb brumir
2. (nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb brumir
3. (nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb brumir

Variants

• [1] brumeixi, brumisca, brumi
• [2] brumeixi, brumisca, brumi
• [3] brumeixi, brumi, brumisca

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·ma (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɾu.ma/
• Rimes: -uma
• Etimologia: Del llatí bruma.

Nom

bruma f. ‎(plural brumas)

1. boira

Sinònims

• niebla

Verb

bruma

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb brumar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb brumar

Variants

• [2]: (voseo) brumá

Miscel·lània

• Síl·labes: bru·ma (2)
• Anagrames: rumba, rumbá, umbra

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bruma