facetia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /faˈkeː.ti.a/
• Etimologia: Derivat de facētus ‎(‘graciós’).

Nom

facētia f. ‎(genitiu facētiae)

1. (normalment plural) facècia (acudit, gràcia, broma).

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	facētia	facētiae
Vocatiu	facētia	facētiae
Acusatiu	facētiam	facētiās
Genitiu	facētiae	facētiārum
Datiu	facētiae	facētiīs
Ablatiu	facētiā	facētiīs

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.