Vés al contingut

burla

De Viccionari
Potser volíeu: burlà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈbur.ɫə/, occidental /ˈbuɾ.ɫa/
  • Etimologia: Del llatí burra ‎(«cosa sense sentit, minúcia»), o bé d’origen preromà desconegut, segle XIV.

burla f. ‎(plural burles)

  1. Acció de burlar-se
  2. (valencià) llufa, càguila

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

burla

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de burlar-se
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb burlar-se

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bur·la (2)

Vegeu també

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈbur.la/
  • Etimologia: Del llatí burra.

burla f. ‎(plural burle)

  1. burla

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bùr·la (2)