burla

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbuɾ.ɫə/, occidental /ˈbuɾ.ɫa/
  • Etimologia: Del llatí burra ‎(«cosa sense sentit, minúcia»)

Nom[modifica]

burla f. ‎(plural burles)

  1. Acció de burlar-se
  2. (en valencià) llufa, càguila

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

burla

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de burlar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb burlar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bur·la (2)

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈbur.la/
  • Etimologia: Del llatí burra.

Nom[modifica]

bùr·la f. ‎(plural burle)

  1. burla