burle

Català

Verb

burle

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de burlar-se
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb burlar-se
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb burlar-se
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb burlar-se

Variants

• [1] burlo, burli, burl
• [2] burli, burlo
• [3] burli, burlo
• [4] burli

Miscel·lània

• Síl·labes: bur·le (2)
• Anagrames: bruel, ruble

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbur.le/

Nom

burle f. pl.

1. forma plural de burla