bromejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bɾu.məˈʒa/
balear /bɾo.məˈd͡ʒa/, /bɾu.məˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /bɾo.meˈʒa/, valencià /bɾo.meˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

bromejar intr.

  1. Dir coses per diversió de qui escolta, per a fer riure, somriure o almenys crear un ambient distès.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bromejo, bromeja, bromegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

bromejar intr.

  1. Haver-hi broma, boira.

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]