bramo

Català

Verb

bramo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bramar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bramar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bramar.

Variants

• [1] brame, brami, bram
• [2] brami, brame
• [3] brami, brame

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·mo (2)
• Anagrames: abrom, aombr, broma, bromà, mabró, obram, ombra, ombrà, orbam, robam