brame

Català

Verb

brame

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bramar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bramar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bramar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bramar

Variants

• [1] bramo, brami, bram
• [2] brami, bramo
• [3] brami, bramo
• [4] brami

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·me (2)
• Anagrames: ambre, barem, brema, mabre