Vés al contingut

bromar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /bɾuˈma/
balear /bɾoˈma/, /bɾuˈma/
Occidental:  nord-occidental /bɾoˈma/
valencià /bɾoˈmaɾ/, /bɾoˈma/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bromà
  • Etimologia: De broma ‎(«bromera, escuma»).
  • Etimologia: De broma ‎(«boira»).

Verb

[modifica]

bromar trans.

  1. Treure l'escuma al brou.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: bromo, broma, bromem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

bromar pron. ‎(pronominal bromar-se)

  1. esbromar-se

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /bɾoˈmaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: De broma ‎(«mol·lusc broma»).

Verb

[modifica]

bromar trans. ‎(present bromo, passat bromé, futur bromaré)

  1. corcar (la broma)

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bro·mar (2)