bromar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /bɾuˈma/, balear /bɾoˈma/, /bɾuˈma/
Occidental: nord-occidental /bɾoˈma/, valencià /bɾoˈmaɾ/, /bɾuˈmaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: bromà
  • Etimologia: De broma ‎(«bromera, escuma»).
  • Etimologia: De broma ‎(«boira»).

Verb[modifica]

bromar trans.

  1. Treure l'escuma al brou.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bromo, broma, bromem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

bromar pron. ‎(pronominal bromar-se)

  1. esbromar-se

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /bɾoˈmaɾ/
  • Etimologia: De broma ‎(«mol·lusc broma»).

Verb[modifica]

bro·mar trans. ‎(present bromo, passat bromé, futur bromaré)

  1. corcar (la broma)