corcar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /kurˈka/, balear /koɾˈca/, /kurˈka/
Occidental: nord-occidental /korˈka/, valencià /koɾˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: corcà
  • Etimologia: Preromà incert, potser relacionat amb el llatí corgus.

Verb[modifica]

cor·car trans., pron. ‎(pronominal corcar-se)

  1. Fer-se malbé la fusta pels forats i galeries que hi fan els cucs del corcó.

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]