sortida
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: /surˈti.ðə/
- Occidental: nord-occidental /sorˈti.ða/, valencià /soɾˈti.ða/, /suɾˈti.ða/
- Rimes: -ida
|
(fitxer) |
- Etimologia: De sortir, segle XVII.
Nom[modifica]
sortida f. (plural sortides)
- En un lloc tancat, zona que permet l'accés al seu exterior.
- (esports de pilota) Acció i efecte d'un porter de desplaçar-se en direcció a un adversari que controla la pilota, la bola o el disc amb opcions de marcar, amb la intenció de prendre-l'hi o dificultar-li el xut cap a la porteria.
Traduccions[modifica]
Zona que permet l'accés a l'exterior
|
|
Verb[modifica]
sortida
- participi femení singular del verb sortir
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: sor·ti·da (3)
- Heterograma de 7 lletres (adiorst)
- Anagrames: atordís, ordiats, otàrids, rostida
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- sortida. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.