sortida

Català

• Pronúncia: oriental /surˈti.ðə/, occidental /soɾˈti.ða/
• Rimes: -ida
• Etimologia: De sortir, segle XVII.
• Anagrames: atordís, ordiats, otàrids, rostida

Nom

sor·ti·da f. ‎(plural sortides)

1. En un lloc tancat, zona que permet l'accés al seu exterior.
2. (esports de pilota) Acció i efecte d'un porter de desplaçar-se en direcció a un adversari que controla la pilota, la bola o el disc amb opcions de marcar, amb la intenció de prendre-l'hi o dificultar-li el xut cap a la porteria.

Traduccions

Zona que permet l'accés a l'exterior

• Anglès: exit ^(en)
• Castellà: salida ^(es)

• Francès: sortie ^(fr)
• Italià: uscita ^(it)

Acció d'un porter

• Castellà: salida ^(es)

• Francès: sortie ^(fr)

Verb

sor·ti·da

1. participi femení singular del verb sortir

Vegeu també

• sortida. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot