bugia

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /buˈʒi.ə/
Occidental: nord-occidental /buˈʒi.a/, valencià /buˈd͡ʒi.a/
  • Rimes: -ia
  • Etimologia: De Bugia, ciutat algeriana actualment Bejaïa des d’on els mercaders mallorquins importaven cera, de l’àrab vulgar *Bujíyya, de بِجَايَة‎ ‎(Bijāya), d’origen amazic, segle XIII. En motors és un calc semàntic del francès bougie.

Nom[modifica]

bu·gi·a f. ‎(plural bugies)

  1. (antic, septentrional) espelma
  2. Element dels motors d’explosió que fa saltar una guspira per l’encesa del combustible.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]