Vés al contingut

bugia

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /buˈʒi.ə/
Occidental: nord-occidental /buˈʒi.a/, valencià /buˈd͡ʒi.a/
  • Rimes: -ia
  • Etimologia: De Bugia, ciutat algeriana actualment Bejaïa des d’on els mercaders mallorquins importaven cera, de l’àrab vulgar *Bujíyya, de بِجَايَة (Bijāya), d’origen amazic, segle XIII. En motors és un calc semàntic del francès bougie.

bugia f. (plural bugies)

  1. (antic, septentrional) espelma
  2. Element dels motors d’explosió que fa saltar una guspira per l’encesa del combustible.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bu·gi·a (3)

Vegeu també

[modifica]