Vés al contingut

vela

De Viccionari
Potser volíeu: VELA, Vela, velà

Català

[modifica]
Segell amb vela
Oriental: central /ˈbɛ.ɫə/ⓘ
balear /ˈvə.ɫə/, /ˈvɛ.ɫə/
alguerès /ˈvɛ.ɾa/
Occidental: nord-occidental /ˈbɛ.ɫa/
valencià /ˈvɛ.ɫa/, /ˈbɛ.ɫa/
  • Rimes: -ɛla
  • Homòfon: bela
  • Etimologia: Del llatí vela, plural de vēlum, reinterpretat com a femení singular.

vela f. ‎(plural veles)

  1. Tros típicament de tela utilitzat en la navegació per empènyer el vaixell amb l'impuls del vent.
  2. Esport nàutic basat en la navegació a vela.

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • Hissar veles: Fer pujar les veles mitjançant les drisses.
  • Arriar veles: Fer baixar les veles mitjançant les drisses.
  • Rissar veles: Aferrar algunes veles o prendre rissos de manera que es presenti menys superfície el vent.
  • Amainar les veles: Disminuir o minorar el nombre de veles o recollir-per presentar menys superfície al vent.
  • Amollar una vela: Arriar l'escota o degollar-perquè escapant el vent que la impulsa, cessi el violent esforç que exercia, potser amb perill de sotsobrar o una altra avaria.
  • Abatre la vela: Recollir, treure o aferrar alguna o algunes veles.
  • Plegar veles: Acabar de recollir una vela després de carregada, cobrant després els caps.
  • Aguantar vela: Mantenir tota la vela possible en proporció a la força del vent.
  • A tota vela: Navegant l'embarcació amb gran vent.
  • A plena vela: Navegant amb bon vent de manera que aquest ompli avantatjosament totes les veles.
  • Caminar molt bé a la vela: Ser molt veler el vaixell.
  • A toca-vela: Es diu quan es navega amb vent escàs de manera que vagin tocant les veles.
  • Canviar la vela: Tornar-la a la part d'on ve el vent.
  • Cantar vela: Anunciar la vista d'alguna embarcació el guaita dalt la cofa o el que la descobreix primer, cridant vela!
  • Fer-se a la vela: Sortir del port una embarcació per navegar.
  • Fer vela cap a un punt: Dirigir-se cap aquest punt.
  • Omplir una vela tot el seu pal i vergues: Omplir o ocupar tota l'àrea formada entre els quatre ploma de les dues vergues que la subjecten trobant aquestes al seu lloc corresponent o hissada cadascuna en el seu respectiu pal.
  • Navegar amb totes les veles: Portar llargues totes les veles té el vaixell.
  • Estendre les veles: Aprofitar-se del vent favorable a la navegació.

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

vela

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de velar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb velar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ve·la (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat (1906-1914)

Anglès

[modifica]

vela

  1. forma plural de velum

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈbe.la/
  • Rimes: -ela
  • Etimologia: Del llatí vela [1].
  • Etimologia: De velar [2-3].

vela f. ‎(plural velas)

  1. vela

Derivats

[modifica]

vela f. ‎(plural velas)

  1. vetlla
  2. espelma, candela

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • a dos velas: arruïnat
  • en vela: de vetlla, sense dormir
  • no tener vela en un entierro: no tenir motiu per a intervenir en una conversa

Relacionats

[modifica]

Verb

[modifica]

vela

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb velar
  2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb velar

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vela
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=vela&oldid=2398835»