guaita

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡwaj.tə/, occidental /ˈɡwaj.ta/
• Etimologia: Del llatí medieval wacta, del fràncic *wahta ‎(«guàrdia, guarda»), segle XIV.

Nom

guaita f. ‎(plural guaites)

1. Acció de guaitar.
2. (peixos) fura

Traduccions

Acció de guaitar

• Castellà: asomo ^(es)

Nom

guaita m. f. ‎(plural guaites)

1. Sentinella, l'encarregat de vigilar.

Traduccions

Sentinella

• Basc: zelatari ^(eu)
• Castellà: centinela ^(es), vigía ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: guai·ta (2)
• Anagrames: agitau, aguait, aguiat, aiguat, augita

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈɡwai.ta/

Americà: alt /ˈɡwai.t(a)/, baix /ˈɡwai.ta/

• Rimes: -aita
• Etimologia: Del català guaita

Nom

guaita f. ‎(plural guaitas)

1. guaita ‎(«sentinella»)

Miscel·lània

• Síl·labes: guai·ta (2)