velo

Potser volíeu: vélo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈbɛ.ɫu/, balear /ˈvɛ.ɫo/, /ˈvɛ.ɫu/

Occidental: nord-occidental /ˈbɛ.ɫo/, valencià /ˈvɛ.ɫo/, /ˈbɛ.ɫo/

Verb

velo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de velar

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·lo (2)
• Anagrames: Évol, Èvol, vole

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbe.lo/
• Rimes: -elo
• Etimologia: Del llatí velum.

Nom

velo m. ‎(plural velos)

1. vel

Verb

velo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb velar

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·lo (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre velo