velar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu, nom)

Oriental:	central /bəˈɫar/, balear /vəˈɫaɾ/
Occidental:	nord-occidental /beˈɫar/
	valencià /veˈɫaɾ/, /beˈɫaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	central /bəˈɫa/, balear /vəˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /beˈɫa/
	valencià /veˈɫaɾ/, /beˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: belà, belar, velà
• Etimologia: Adjectiu, nom: del llatí velāris.
• Etimologia: Verb: del llatí velāre, segle XVI.

Adjectiu

velar inv. ‎(plural velars)

1. Relatiu al vel del paladar.
2. (fonètica) Articulat aproximant la part posterior de la llengua amb el vel del paladar.

Sinònims

• (fonètica) gutural

Traduccions

Fonètica amb el vel del paladar

• Anglès: velar ^(en)
• Castellà: velar ^(es)
• Francès: vélaire ^(fr)

Nom

velar f. ‎(plural velars)

1. Consonant articulada aproximant la part posterior de la llengua amb el vel del paladar.

Traduccions

Consonant articulada amb el vel del paladar

• Anglès: velar ^(en)
• Castellà: velar ^(es)
• Francès: vélaire ^(fr)

Verb

velar trans.

1. Cobrir amb un vel.
2. Perdre la claredat de percepció d’una cosa.
3. (fotografia) Inutilitzar una emulsió fotogràfica per l’acció d’un factor ambiental, normalment la llum.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	velar			haver velat
gerundi	velant			havent velat
participi	velat, velada, velats, velades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	velo	veles	vela	velem	veleu	velen
	vele						val
	veli						sept
	vel				velau		bal, alg
				velam			bal
imperfet	velava	velaves	velava	velàvem	velàveu	velaven
passat simple	velí	velares	velà	velàrem	velàreu	velaren
futur	velaré	velaràs	velarà	velarem	velareu	velaran
condicional	velaria	velaries	velaria	velaríem	velaríeu	velarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	veli	velis	veli	velem	veleu	velin
	vele	veles	vele			velen	occ, bal
imperfet	velés	velessis	velés	veléssim	veléssiu	velessin
		velesses		veléssem	velésseu	velessen
	velàs	velassis	velàs	velàssim	velàssiu	velassin	bal
		velasses		velàssem	velàsseu	velassen	val, bal (1)
	velara	velares	velara	velàrem	velàreu	velaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vela	veli	velem	veleu	velin
	–				velau		bal, alg
	–		vele			velen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	velariva	velarives	velariva	velarívem	velaríveu	velariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	velessi		velessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... velat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... velar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... velat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... velat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... velat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... velat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... velar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... velat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... velat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... velat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: velo, vela, velem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Traduccions

Cobrir amb un vel

• Anglès: veil ^(en)
• Castellà: velar ^(es)
• Francès: voiler ^(fr)
• Italià: velare ^(it)

Perdre la claredat

• Anglès: veil ^(en)
• Castellà: velar ^(es)
• Francès: voiler ^(fr)

Inutilitzar una emulsió fotogràfica

• Anglès: fog ^(en)
• Castellà: velar ^(es)
• Francès: voiler ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·lar (2)
• Anagrames: valer, veral

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Caló català

• Pronúncia: /bəˈla/
• Etimologia: Del romaní avel. Doblet de villelar ‎(biljəlá) via el pretèrit.

Verb

velar ‎(bəlá)

1. venir

Sinònims

• villelar ‎(biljəlá), vinyelar ‎(binjəlá), vinyar ‎(binjá)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /beˈlaɾ/
• Rimes: -aɾ

Verb

velar trans., intr., pron. ‎(pronominal velarse, present velo, passat velé, futur velaré)

1. vetllar
2. velar

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·lar (2)