valer

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /bəˈɫɛ/, balear /vəˈɫə/, /vəˈɫɛ/
Occidental: nord-occidental /baˈɫe/, valencià /vaˈɫeɾ/, /baˈɫeɾ/

Verb[modifica]

va·ler intr., trans., pron. ‎(pronominal valer-se)

  1. Atorgar valor o preu a alguna cosa.
  2. Tenir en compte la utilitat o aspectes positius d'una cosa o d'una persona.
  3. Ser capaç de fer coses sense l'ajut de ningú, generalment en referència a les activitats bàsiques per sobreviure: alimentar-se, vestir-se, etc.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: valc, val, valem

Variants[modifica]

Notes[modifica]

Les formes valer i valdre estan molt distribuïdes en tot el domini, excepte en balear on només s’usa valer. En un registre formal es prefereix la forma etimològica valer. La forma valdre és la preferent en valencià i alguerès. La forma valguer, usada en català central i nord-occidental, es considera col·loquial.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Nom[modifica]

valer

  1. valor, vàlua

Verb[modifica]

valer

  1. valer

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]