valere

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /vaˈlɛː.re/
• Etimologia: Del llatí valēre.

Verb

valere trans., intr. ‎(pronominal valersi)

1. valer, tenir reconeixement

   Il tuo aiuto vale molto. —«El teu ajut val molt.»

2. valer, tenir preu

   Quanto vale questo vaso? —«Quant val aquest gerro?»

3. aportar, significar

   Il suo sforzo gli valse la vittoria. —«El seu esforç li va aportar la victòria.»

Sinònims

• meritare, contare
• costare
• corrispondere, significare

Conjugació

    Segona conjugació tema e, auxiliar essere, irregular

Formes no personals	present			passat
infinitiu	valere			essere valso
gerundi	valendo			essendo valso
participi	valente			valso
Formes personals	singular			plural
	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	valgo	vali	vale	valiamo	valete	valgono
imperfet	valevo	valevi	valeva	valevamo	valevate	valevano
passat	valsi	valesti	valse	valemmo	valeste	valsero
futur	varrò	varrai	varrà	varremo	varrete	varranno
condicional	varrei	varresti	varrebbe	varremmo	varreste	varrebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	valga	valga	valga	valiamo	valiate	valgano
imperfet	valessi	valessi	valesse	valessimo	valeste	valessero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
		vali, non valere	valga	valiamo	valete	valgano

Els temps composts es formen amb essere amb l’ús normalment intransitiu i amb avere quan és transitiu.

Miscel·lània

• Síl·labes: Síl·labes: va·lè·re (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /waˈleː.rɛ/

Verb

valēre

1. infinitiu del present actiu de valeō