valor

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bəˈɫor/, balear /vəˈɫo/

Occidental: nord-occidental /baˈɫor/, valencià /vaˈɫoɾ/, /baˈɫoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí valore, derivat del verb valere ‎(«tenir força, ser fort»), segle XIV
• Anagrames: orval, volar, voral

Nom

va·lor m. f. ‎(plural valors)

1. Vàlua, estimació que una cosa produeix en una persona.
2. Preu decidit a partir d'una avaluació.
3. Tret de la persona que és valenta.
4. (matemàtiques) Quantitat numèrica que pot prendre una variable.

Notes

Normalment masculí, el femení és literari.

Compostos i expressions

• valor propi

Derivats

• valorar
• valuós

Sinònims

• preu, qualitat, estimació, taxació
• coratge, energia, força, ànim
• coratge, pit, valentia, ànim

Traduccions

Vàlua

• Anglès: value ^(en)
• Castellà: valor ^(es)

• Francès: valeur ^(fr)
• Italià: valore ^(it)

Tret de valent

• Anglès: bravery ^(en), courage ^(en)
• Castellà: valor ^(es)

• Francès: courage ^(fr)
• Llengua de signes catalana: VALENT ^(csc)

Quantitat numèrica de una variable

• Anglès: value ^(en)
• Castellà: valor ^(es)

• Francès: valeur ^(fr)

Verb

va·lor

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de valorar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: valor

Castellà

• Pronúncia: /baˈlor/

Nom

va·lor m. ‎(plural valores)

1. valor (vàlua, estimació que una cosa produeix en una persona).
2. valor (preu, qualitat).
3. valor (tret de la persona que és valenta).
4. valor (quantitat matemàtica d'una expressió).