valor

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bəˈɫor/, balear /vəˈɫo/
Occidental:  nord-occidental /baˈɫor/
valencià /vaˈɫoɾ/, /baˈɫoɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí valore, del verb valere ‎(«tenir força, ser fort»), segle XIV.

Nom[modifica]

valor m. o f. ‎(plural valors)

  1. Vàlua, estimació que una cosa produeix en una persona.
  2. Preu decidit a partir d'una avaluació.
  3. Tret de la persona que és valenta.
  4. (matemàtiques) Quantitat numèrica que pot prendre una variable.

Notes[modifica]

  • Tradicionalment femení, avui és literari i predomini el masculí.

Compostos i expressions[modifica]

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

valor

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de valorar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: valor


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /baˈloɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí tardà valor.

Nom[modifica]

valor m. ‎(plural valores)

  1. valor

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre valor