Vés al contingut

valor

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental:  central /bəˈɫor/, balear /vəˈɫo/
Occidental:  nord-occidental /baˈɫor/
valencià /vaˈɫoɾ/, /baˈɫoɾ/
  • Pronúncia(i): (verb) balear /vəˈɫoɾ/
  • Etimologia: Del llatí valore, del verb valere ‎(«tenir força, ser fort»), segle XIV.

valor m. o f. ‎(plural valors)

  1. Vàlua, estimació que una cosa produeix en una persona.
  2. Preu decidit a partir d'una avaluació.
  3. Tret de la persona que és valenta.
  4. (matemàtiques) Quantitat numèrica que pot prendre una variable.

Notes

[modifica]
  • Tradicionalment femení, avui és literari i predomini el masculí.

Compostos i expressions

[modifica]

Derivats

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

valor

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de valorar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: valor

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /baˈloɾ/
  • Rimes: -oɾ
  • Etimologia: Del llatí tardà valor.

valor m. ‎(plural valores)

  1. valor

Sinònims

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre valor