verd

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈbɛrt/, balear /ˈvəɾt/, /ˈvɛɾt/

Occidental: nord-occidental /ˈbɛrt/, valencià /ˈvɛɾt/, /ˈbɛɾt/

• Rimes: -ɛɾt
• Etimologia: Del llatí viridis.

Nom

verd m. ‎(plural verds)

1. Color de l'espectre entre el groc i el blau.

   #C2F732 #00FF00 #10E010 #208000 #095228

2. Part verda d'un vegetal.

   Acaba't tot el verd de l'amanida.

3. (en plural) Membres d'un partit ecologista.

   Els verds van obtenir uns bons resultats en aquestes passades eleccions.

Derivats

• enverdir
• reverdir, reverdiment
• verdal
• verdejar, verdejant
• verdor
• verdós, verdosenc

Traduccions

Color entre el groc i el blau

• Alemany: Grün ^(de)
• Anglès: green ^(en)

• Castellà: verde ^(es)
• Francès: vert ^(fr)

Adjectiu

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds, plural femení verdes)

1. De color verd.

   Una jaqueta verda.

2. Dit d'un arbre, de la llenya, etc., que encara no és sec.

   La llenya encara és massa verda per cremar.

3. Dit d'una fruita, que encara no és madura.

   Aquests plàtans són verds.

4. Dit d'una persona, en procés de construcció en un cert aspecte.

   Un futbolista molt verd per debutar amb el primer equip.

5. Propi de la joventut.

   Els anys verds.

6. Amb inclinacions, especialment amoroses i sexuals, impròpies de la seva edat.

   Un vell verd.

7. Obscè, groller.

   Un acudit verd.

Compostos i expressions

• el·lèbor verd

Traduccions

De color verd

• Alemany: grün ^(de)
• Anglès: green ^(en)
• Aragonès: verde ^(an)
• Castellà: verde ^(es)
• Eslovè: zelen ^(sl)
• Francès: vert ^(fr)
• Hindi: हरा ^(hi)

• Italià: verde ^(it)
• Llatí: viridis ^(la)
• Neerlandès: groen ^(nl)
• Occità: verd ^(oc)
• Portuguès: verde ^(pt)
• Romanès: verde ^(ro)

[3] Fruita immadura

• Anglès: green ^(en)
• Castellà: verde ^(es)

• Francès: vert ^(fr)
• Hindi: हरा ^(hi)

Vegeu també

• Verd a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: verd

Llengua de signes catalana

Play media verd

Vegeu també

• Wikisign

Occità

• Etimologia: Del llatí virĭdis.

Adjectiu

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds o verdi [aranès], plural femení verdas o verdes [aranès])

1. verd

Vegeu també

• Verd a la Viquipèdia en occità