verd

Català

• Pronúncia:

Oriental: centr. /ˈbɛrt/, bal. /ˈvəɾt/, /ˈvɛɾt/

Occidental: nord-occ. /ˈbɛrt/, val. /ˈvɛɾt/, /ˈbɛɾt/

• Etimologia: Del llatí virĭdis.

Adjectiu

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds, plural femení verdes)

1. color de l'espectre entre el groc i el blau.

   #C2F732 #00FF00 #10E010 #208000 #095228

2. en una fruita, que encara no és apta per al consum, que no està madura

Derivats

• verdejar

Sinònims

• groller
• [2]: immadur (en una fruita...)

Antònims

• [2]: madur (en una fruita...)

Compostos i expressions

• el·lèbor verd

Traduccions

[1] verd (color)

• Alemany: grün ^(de)
• Anglès: green ^(en)
• Aragonès: verde ^(an)
• Castellà: verde ^(es)
• Eslovè: zelen ^(sl)
• Francès: vert ^(fr)
• Hindi: हरा ^(hi)

• Italià: verde ^(it)
• Llatí: viridis ^(la)
• Neerlandès: groen ^(nl)
• Occità: verd ^(oc)
• Portuguès: verde ^(pt)
• Romanès: verde ^(ro)

[2] immadur

• Anglès: green ^(en)
• Castellà: verde ^(es)

• Francès: vert ^(fr)
• Hindi: हरा ^(hi)

Referències

• Verd a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre verd

Llengua de signes catalana

Play media verd

Referències

• Wikisign

Occità

• Etimologia: Del llatí virĭdis.

Adjectiu

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds o verdi [aranès], plural femení verdas o verdes [aranès])

1. verd

Referències

• Verd a la Viquipèdia en occità