verd

Català

• Etimologia: Del llatí virĭdis

Adjectiu

verd m. (femení verda, plural masculí verds, plural femení verdes)

1. color de l'espectre entre el groc i el blau.

   #C2F732 #00FF00 #10E010 #208000 #095228

2. en una fruita, que encara no és apta per al consum, que no està madura

Derivats

• verdejar

Sinònims

• groller
• [2]: immadur (en una fruita...)

Antònims

• [2]: madur (en una fruita...)

Compostos i expressions

• el·lèbor verd

Traduccions

    [1] verd (color)

Alemany: grün (de) Anglès: green (en) Aragonès: verde (an) Castellà: verde (es) Eslovè: zelen (sl) Francès: vert (fr) Hindi: हरा (hi) [1,2]

Italià: verde (it) Llatí: viridis (la) Neerlandès: groen (nl) Occità: verd (oc) Portuguès: verde (pt) Romanès: verde (ro)

    [2] immadur

Anglès: green (en) Castellà: verde (es)

Francès: vert (fr) Hindi: हरा (hi)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre verd
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre verd

Occità

• Etimologia: Del llatí virĭdis

Adjectiu

Accepcions

verd

1. verd