verd

Català

• Etimologia: Del llatí virĭdis.

Adjectiu

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds, plural femení verdes)

1. color de l'espectre entre el groc i el blau.

   #C2F732 #00FF00 #10E010 #208000 #095228

2. en una fruita, que encara no és apta per al consum, que no està madura

Derivats

• verdejar

Sinònims

• groller
• [2]: immadur (en una fruita...)

Antònims

• [2]: madur (en una fruita...)

Compostos i expressions

• el·lèbor verd

Traduccions

    [1] verd (color)

Alemany: grün (de) Anglès: green (en) Aragonès: verde (an) Castellà: verde (es) Eslovè: zelen (sl) Francès: vert (fr) Hindi: हरा (hi)

Italià: verde (it) Llatí: viridis (la) Neerlandès: groen (nl) Occità: verd (oc) Portuguès: verde (pt) Romanès: verde (ro)

    [2] immadur

Anglès: green (en) Castellà: verde (es)

Francès: vert (fr) Hindi: हरा (hi)

Referències

• Verd a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre verd

Llengua de signes catalana

Play media verd

Referències

• Wikisign

Occità

• Etimologia: Del llatí virĭdis.

Adjectiu

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds o verdi [aranès], plural femení verdas o verdes [aranès])

1. verd

Referències

• Verd a la Viquipèdia en occità