viridis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɪ.rɪ.dɪs/

Adjectiu

viridis m., f., viride n.

1. verd, verda

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	viridis	viride		viridēs	viridia
Vocatiu	viridis	viride		viridēs	viridia
Acusatiu	viridem	viride		viridēs	viridia
Genitiu	viridis			viridium
Datiu	viridī			viridibus
Ablatiu	viridī			viridibus

Descendents

• Aragonès: verde
• Castellà: verde
• Català: verd
• Francès: vert
• Italià: verde
• Occità: verd
• Portuguès: verde
• Romanès: verde

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en llatí
• Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «viridis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.