viridis
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈwɪ.rɪ.dɪs/
Adjectiu[modifica]
viridis m., f., viride n.
Declinació[modifica]
Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.
| Cas | Singular | Plural | |||
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | viridis | viride | viridēs | viridia | |
| Vocatiu | viridis | viride | viridēs | viridia | |
| Acusatiu | viridem | viride | viridēs | viridia | |
| Genitiu | viridis | viridium | |||
| Datiu | viridī | viridibus | |||
| Ablatiu | viridī | viridibus | |||
Descendents[modifica]
- Aragonès: verde
- Castellà: verde
- Català: verd
- Francès: vert
- Italià: verde
- Occità: verd
- Portuguès: verde
- Romanès: verde
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia en llatí - Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «viridis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.
