obscè

Potser volíeu: obscé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /upˈsɛ/, balear /opˈsɛ/, /upˈsɛ/

Occidental: /opˈse/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Del llatí obscēnus, segle XVII.

Adjectiu

obscè m. ‎(femení obscena, plural masculí obscens, plural femení obscenes)

1. Que ofèn el pudor.

Variants

• obscé (valencià)

Relacionats

• obscenitat

Derivats

• obscenament

Traduccions

Traduccions

• Anglès: obscene ^(en)
• Castellà: obsceno ^(es)

• Francès: obscène ^(fr)
• Llengua de signes catalana: VERD ^(csc), EMBRUTAR ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·cè (2)
• Anagrames: becos, boces, bocés, sobec

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC