Vés al contingut

tret

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈtret/
  • Rimes: -et
  • Etimologia: Nom: Del llatí tractus, participi de trahĕre («estirar, arrossegar»), segle XIII.
  • Etimologia: Preposició: De traure, segle XIV.

tret m. (plural trets)

  1. Tir, acció de disparar una arma.
  2. Característica.
    El principal tret que defineix l'obra d'aquest escriptor és la ironia.

Compostos i expressions

[modifica]
  • Errar el tret: figuradament, enganyar-se en el dictamen o concepte d'alguna pretensió o intent.
  • Tret de gràcia: el que se li dóna a una persona o animal moribund per posar fi a la seva vida i treure-li el dolor, ja que està agonitzant, a la guerra els soldats li donen el tret de gràcia als seus companys per acabar amb el seu dolor.
  • Tret de sortida Descàrrega a l'aire d'una pistola efectuada per a indicar-ne el començament als corredors.


Traduccions

[modifica]

Preposició

[modifica]

tret

  1. Expressió d'una excepció.
    Anirem tots junts, tret que prefereixis anar avui tu sol.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

tret

  1. Participi masculí singular del verb treure/traure.
    He tret quatre préssecs del cistell, n'hi havia massa.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]