tret

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtret/
• Rimes: -et
• Etimologia: Nom: Del llatí tractus, participi de trahĕre ‎(«estirar, arrossegar»), segle XIII.
• Etimologia: Preposició: De traure, segle XIV.

Nom

tret m. ‎(plural trets)

1. Tir, acció de disparar una arma.
2. Característica.

   El principal tret que defineix l'obra d'aquest escriptor és la ironia.

Compostos i expressions

• Errar el tret: figuradament, enganyar-se en el dictamen o concepte d'alguna pretensió o intent.
• Tret de gràcia: el que se li dóna a una persona o animal moribund per posar fi a la seva vida i treure-li el dolor, ja que està agonitzant, a la guerra els soldats li donen el tret de gràcia als seus companys per acabar amb el seu dolor.

Traduccions

Acció de disparar

• Alemany: Schuss ^(de) m.
• Anglès: shoot ^(en), shot ^(en), gunshot ^(en)
• Àrab: طَلْقَ ^(ar) f.
• Belarús: стрэл ^(be) m. ‎(strel)
• Búlgar: и́зстрел ^(bg) m. ‎(ízstrel)
• Castellà: tiro ^(es), disparo ^(es)
• Coreà: 발사 ^(ko) ‎(balsa)
• Danès: skud ^(da)
• Eslovac: výstrel ^(sk) m.
• Eslovè: strel ^(sl) m.
• Esperanto: pafo ^(eo)
• Feroès: skot ^(fo) n.
• Francès: tir ^(fr), coup de feu ^(fr) m.
• Gallec: tiro ^(gl) m.
• Grec: βολή ^(el) f. ‎(volí)
• Hongarès: lövés ^(hu)
• Ídix: שאָס‎ ^(yi) m.
• Irlandès: urchar ^(ga) m.
• Islandès: skot ^(is) n.
• Italià: tiro ^(it), sparo ^(it) m.
• Japonès: 発射 ^(ja)
• Llengua de signes catalana: DISPARAR ^(csc)
• Macedoni: и́стрел ^(mk) m.
• Neerlandès: schot ^(nl) n.
• Polonès: strzał ^(pl) m.
• Portuguès: disparo ^(pt) m., tiro ^(pt) m.
• Romanès: foc ^(ro) n., lovitură ^(ro) f.
• Rus: вы́стрел ^(ru) m. ‎(vístrel)
• Serbocroat: пуцањ ^(sh), pucanj ^(sh) m.
• Sicilià: scupittata ^(scn) f.
• Suec: skott ^(sv) n.
• Txec: výstřel ^(cs) m.
• Ucraïnès: по́стріл ^(uk) m. ‎(pòstril)
• Xinès: 發射 ^(zh) ‎(发射, fāshè)

Preposició

tret

1. Expressió d'una excepció.

   Anirem tots junts, tret que prefereixis anar avui tu sol.

Derivats

• tret que

Traduccions

Expressió d'una excepció

• Afrikaans: tensy ^(af)
• Albanès: po të mos ^(sq)
• Alemany: wenn nicht ^(de), es sei denn ^(de), außer ^(de)
• Anglès: unless ^(en), except ^(en)
• Àrab: إِلَّا‎ ^(ar)
• Armeni: եթե չ- ^(hy) ‎(ietè tx), բացի ^(hy) ‎(batxí)
• Belarús: акрамя́ ^(be) ‎(akramià)
• Búlgar: освен ^(bg) ‎(osven)
• Castellà: excepto ^(es)
• Danès: medmindre ^(da)
• Eslovac: okrem ^(sk)
• Eslovè: razen če ^(sl)
• Esperanto: kondiĉe ke ... ne ^(eo), krom ^(eo)
• Finès: ellei ^(fi), muuta kuin ^(fi)
• Francès: sauf ^(fr), à moins que ^(fr)
• Gallec: agás ^(gl), bardante ^(gl), eigo ^(gl), erga ^(gl)
• Gal·lès: dieithr ^(cy)
• Georgià: გარდა ^(ka) ‎(garda)
• Grec: εκτός ^(el) ‎(ektós)
• Grec antic: πλήν ^(grc) ‎(plḗn)
• Hebreu: חוץ מ־‎ ^(he)
• Hongarès: kivéve ^(hu)
• Irlandès: amháin ^(ga)
• Italià: tranne ^(it), salvo ^(it)
• Japonès: もし ^(ja) ‎(moshi)
• Llatí: nisi ^(la), praeter ^(la)
• Macedoni: освен ^(mk)
• Maori: mana ^(mi), haunga ^(mi)
• Neerlandès: tenzij ^(nl), behalve ^(nl)
• Noruec: utenom ^(no)
• Persa: مگر اینکه‎ ^(fa)
• Polonès: chyba że ^(pl)
• Portuguès: a menos que ^(pt), a não ser que ^(pt), exceto ^(pt), fora ^(pt), menos ^(pt)
• Rus: кро́ме ^(ru) ‎(krome), исключа́я ^(ru) ‎(iskliutxaia)
• Suahili: ila ^(sw)
• Tai: ยกเว้น ^(th)
• Txec: dokud ne ^(cs), kromě ^(cs), mimo ^(cs), vyjma ^(cs)
• Xinès: 除非 ^(zh) ‎(chúfēi), 除了 ^(zh) ‎(chúliǎo)

Verb

tret

1. Participi masculí singular del verb treure/traure.

   He tret quatre préssecs del cistell, n'hi havia massa.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 872.