treure

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾɛw.ɾə/, occidental /ˈtɾew.ɾe/
• Rimes: -ɛwɾe
• Etimologia: De traure, segle XVI.

Verb

treure trans., intr.

1. Fer sortir una cosa del lloc on és.
2. Fer que algú surti d’una situació.
3. Llevar o fer desaparèixer alguna cosa del lloc on és.
4. Guanyar en un joc, per sort.
5. Trobar o conèixer per algun medi alguna cosa.
6. Inferir o deduir una cosa d’una altra.
7. Donar a conèixer una cosa nova, poc vista o poc usada.
8. vomitar
9. (esports de pilota) servir

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades i vocal antihiàtica, participi irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	treure			haver tret
gerundi	traient			havent tret
participi	tret, treta, trets, tretes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	trec	treus	treu	traiem	traieu	treuen
				treim	treis		bal
imperfet	treia	treies	treia	trèiem	trèieu	treien
passat simple	traguí	tragueres	tragué	traguérem	traguéreu	tragueren
futur	trauré	trauràs	traurà	traurem	traureu	trauran
condicional	trauria	trauries	trauria	trauríem	trauríeu	traurien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	tregui	treguis	tregui	treguem	tregueu	treguin
	trega	tregues	trega			treguen	bal
imperfet	tragués	traguessis	tragués	traguéssim	traguéssiu	traguessin
		traguesses		traguéssem	traguésseu	traguessen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	treu	tregui	treguem	traieu	treguin
	–		trega		treis	treguen	bal

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	traguent
participi	tragut, traguda, traguts, tragudes						centr, bal
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	traieva	traieves	traieva	traiévem	traiéveu	traieven	alg
condicional	trauriva	traurives	trauriva	traurívem	trauríveu	trauriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		tregos	trego				centr
imperfet	traiés	traiesses	traiés	traiéssem	traiésseu	traiessen	centr
	traguessi		traguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... tret
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... treure
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... tret
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... tret
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... tret
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... tret
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... treure
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... tret
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... tret
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... tret
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: trec, treu, traiem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Les formes alternen amb l’arrel de traure. Vegeu aquest verb per la conjugació occidental.

Variants

• traure (occidental)

Notes

Tradicionalment s’ha distingit el sentit primari de treure («fer anar de dins cap a fora») del sentit de llevar («apartar, separar, suprimir»), mantingut literàriament i en alguns parlars. L’ús popular de treure pels dos sentits, majoritari en català central i nord-occidental, pot ser ambigu. Per exemple «treure la bandera» en sentit tradicional és portar-la enfora i popularment pot tenir el sentit contrari de «llevar la bandera» (retirar-la).

Traduccions

Fer sortir una cosa del lloc on és

• Alemany: wegnehmen ^(de)
• Anglès: take out ^(en)
• Àrab: أَخْرَجَ‎ ^(ar)
• Basc: atera ^(eu)
• Castellà: sacar ^(es)
• Finès: viedä ^(fi)
• Francès: démarrer ^(fr), sortir ^(fr)
• Friülà: gjavâ ^(fur)
• Hongarès: kivesz ^(hu)
• Italià: togliere ^(it), levare ^(it)
• Japonès: 取り出す ^(ja)
• Portuguès: tirar ^(pt), remover ^(pt)
• Romanès: scoate ^(ro)
• Rus: вынима́ть ^(ru) ‎(vinimat), вы́нуть ^(ru) ‎(vínut)
• Vènet: cavar ^(vec)
• Xinès: 取出 ^(zh) ‎(qǔchū)

Fer desaparèixer

• Alemany: entfernen ^(de)
• Anglès: remove ^(en)
• Castellà: quitar ^(es)
• Francès: ôter ^(fr)
• Lituà: šalinti ^(lt)
• Occità: levar ^(oc)
• Txec: odebrat ^(cs)
• Xinès: 除去 ^(zh) ‎(chúqù)

Miscel·lània

• Síl·labes: treu·re (2)
• Anagrames: retreu, urèter

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot