treure

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

Verb[modifica]

treu·re trans., intr.

  1. Fer sortir una cosa del lloc on és.
  2. Fer que algú surti d’una situació.
  3. Llevar o fer desaparèixer alguna cosa del lloc on és.
  4. Guanyar en un joc, per sort.
  5. Trobar o conèixer per algun medi alguna cosa.
  6. Inferir o deduir una cosa d’una altra.
  7. Donar a conèixer una cosa nova, poc vista o poc usada.
  8. vomitar
  9. (esports de pilota) servir

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: trec, treu, traiem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Les formes alternen amb l’arrel de traure. Vegeu aquest verb per la conjugació occidental.

Variants[modifica]

Notes[modifica]

Tradicionalment s’ha distingit el sentit primari de treure («fer anar de dins cap a fora») del sentit de llevar («apartar, separar, suprimir»), mantingut literàriament i en alguns parlars. L’ús popular de treure pels dos sentits, majoritari en català central i nord-occidental, pot ser ambigu. Per exemple «treure la bandera» en sentit tradicional és portar-la enfora i popularment pot tenir el sentit contrari de «llevar la bandera» (retirar-la).

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot