Vés al contingut

salvo

De Viccionari

Castellà

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

salvo m. (femení salva, plural masculí salvos, plural femení salvas)

  1. estalvi
    «Entonces, ¡oh monjes!, este hombre, después de haber recogido hierbas, palos, ramas y ...sirviéndose de esta balsa y esforzándose con pies y manos, podrá cruzar sano y salvo a la otra orilla.» (Raimon Panikkar, El silencio del Buddha: una introducción al ateísmo religioso, 1996)
    Llavors, oh monjos!, aquest home, després d'haver collit herbes, pals, branquillons i...emprant aquest rai i fent força amb peus i mans, podrà creuar sa i estalvi a l'altra riba.

Adverbi

[modifica]

salvo

  1. excepte, llevat
    «No había ningún rastro de balazos ni de muerte violenta salvo que lo hubieran envenenado.» (Ceferino Reato, "Salvo que me muera antes": El día en que murió Kirchner. La noche que nació el cristinismo, 2017)
    No hi havia rastre de bales ni de mort violenta llevat que l'haguessin enverinat.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: sal·vo (2)

Vegeu també

[modifica]

    Llatí

    [modifica]
    • Pronúncia(i): /ˈsaɫ.woː/
    • Etimologia: Creat en llatí tardà, derivat de salvus («segur»), antigament s'emprava el verb servo.

    Verb

    [modifica]

    salvō (1a present?), salvās (2a present), salvāre (infinitiu), salvāvī (perfet), salvātum (supí)

    1. salvar, jo salvo
      Non enim amat Deus damnare sed salvare.
      Puix que a Déu no li plau castigar sinó salvar.

    Adjectiu

    [modifica]

    salvō

    1. datiu masculí singular de salvus
    2. datiu neutre singular de salvus
    3. ablatiu masculí singular de salvus
    4. ablatiu neutre singular de salvus