animal

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ə.niˈmaɫ/, occidental /a.niˈmaɫ/
  • Rimes: -al
  • Àudio: valencià
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí anĭmal ‎(«ésser vivent, animal»), segle XIV [nom].
  • Etimologia: Del llatí animālis [adjectiu].

Nom[modifica]

animal m. ‎(plural animals)

  1. Ésser viu del regne animalia.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

animal inv. ‎(plural animals)

  1. Relatiu als animals.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: animal


Anglès
[modifica]

Nom[modifica]

animal ‎(plural animals)

  1. animal


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

a·ni·mal m. ‎(plural animales)

  1. animal

Derivats[modifica]

Adjectiu[modifica]

a·ni·mal inv. ‎(plural animales)

  1. animal

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre animal


Francès
[modifica]

Nom[modifica]

animal m. ‎(plural animaux)

  1. animal


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈa.nɪ.maɫ/
  • Etimologia: De l'adjectiu animāle ‎(«amb vida, dotat de moviment»).

Nom[modifica]

animal n. ‎(genitiu animālis)

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu animal animālia
Vocatiu animal animālia
Acusatiu animal animālia
Genitiu animālis animālium
Datiu animālī animālibus
Ablatiu animālī animālibus
  1. animal


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /a.niˈmal/
  • Etimologia: Del llatí animal.

Nom[modifica]

animal m. ‎(plural animals)

  1. animal

Variants[modifica]


Romanès
[modifica]

  • Pronúncia: /a.niˈmal/

Nom[modifica]

animal n. ‎(plural animale)

Declinació
Cas Singular Plural
Indefinit
Nom. acc. un animal niște animale
Gen. dat. unui animal unor animale
Definit
Nom. acc. animalul animalele
Gen. dat. animalului animalelor
Vocatiu animalule
animale
animalelor
  1. animal