animal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.niˈmaɫ/, occidental /a.niˈmaɫ/
• Rimes: -al

Àudio: valencià

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí anĭmal ‎(«ésser vivent, animal»), segle XIV [nom].
• Etimologia: Del llatí animālis [adjectiu].

Nom

animal m. ‎(plural animals)

1. Ésser viu del regne animalia.

Sinònims

• bèl·lua, bèstia, bístia, fera
• bèstia, criatura
• grosser, ignorant, incivil, rude

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Tier ^(de)
• Anglès: animal ^(en)
• Basc: animalia ^(eu)
• Belarús: жывёла ^(be) f. ‎(jiviola)
• Búlgar: живо́тно ^(bg) n.
• Castellà: animal ^(es) m.
• Danès: dyr ^(da) n.
• Eslovac: živočích ^(sk) m., zviera ^(sk) n.
• Eslovè: žival ^(sl) f.
• Esperanto: animalo ^(eo)
• Estonià: loom ^(et)
• Feroès: djór ^(fo) n., dýr ^(fo) n.
• Finès: eläin ^(fi)
• Francès: animal ^(fr) m.
• Friülà: animâl ^(fur) m.
• Gallec: animal ^(gl) m.
• Gal·lès: anifail ^(cy) m.
• Grec: ζώο ^(el) n. ‎(zoo)
• Grec antic: ζῷον ^(grc) n. ‎(zôion)
• Irlandès: ainmhí ^(ga) m.
• Italià: animale ^(it) m.
• Japonès: 動物 ^(ja)

• Llatí: animal ^(la) n.
• Maltès: annimal ^(mt) m.
• Neerlandès: dier ^(nl) n.
• Occità: animal ^(oc) m., animau ^(oc) m.
• Persa: حیوان ^(fa)
• Polonès: zwierzę ^(pl) n.
• Portuguès: animal ^(pt) m.
• Quítxua: uywa ^(qu)
• Retoromànic: animal ^(rm) m.
• Romanès: animal ^(ro) n., fiară ^(ro) f.
• Rus: живо́тное ^(ru) n. ‎(jivótnoie)
• Sànscrit: पशु ^(sa)
• Sard: animali ^(sc)
• Serbocroat: животиња ^(sh), životinja ^(sh)
• Sicilià: armali ^(scn) m.
• Suec: djur ^(sv) n.
• Tahitià: manu ^(ty) (terrestre), i'a ^(ty) (marí)
• Tàtar: хайван ^(tt)
• Turc: hayvan ^(tr)
• Txec: živočich ^(cs) m., zvíře ^(cs) n.
• Xinès: 動物 ^(zh) ‎(动物, dòngwù)

Adjectiu

animal inv. ‎(plural animals)

1. Relatiu als animals.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: animal ^(en)

• Castellà: animal ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ni·mal (3)
• Anagrames: lamina ^(revers), laminà, làmina, Manila, milana

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: animal

Anglès

• Pronúncia: /ˈæn.ə.məl/
• Etimologia: Del francès antic animal, del llatí animālis, segle XIV.

Nom

animal ‎(plural animals)

1. animal

Adjectiu

animal ‎(comparatiu more animal, superlatiu most animal)

1. animal (relatiu als animals)

   «This immersive and interactive exhibit explores procreation in the human and animal worlds.» (Los Angeles Times, set. 2021)

   Aquesta exhibició immersiva i interactiva explora la procreació al món dels animals i al dels humans.

Miscel·lània

• Anagrames: lamina ^(revers), Manila

Vegeu també

• Obres de referència: Dictionary.com, Collins, Collins

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.niˈmal/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí anĭmal [nom].
• Etimologia: Del llatí animālis [adjectiu].

Nom

animal m. ‎(plural animales)

1. animal

Derivats

• animalario
• animalista

Adjectiu

animal inv. ‎(plural animales)

1. animal

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ni·mal (3)
• Anagrames: lamina ^(revers), lámina, malina, manila

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre animal

Francès

Nom

animal m. ‎(plural animaux)

1. animal

Miscel·lània

• Anagrama: lamina ^(revers)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.nɪ.maɫ/
• Etimologia: De l'adjectiu animāle ‎(«amb vida, dotat de moviment»).

Nom

animal n. ‎(genitiu animālis)

1. animal

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	animal	animālia
Vocatiu	animal	animālia
Acusatiu	animal	animālia
Genitiu	animālis	animālium
Datiu	animālī	animālibus
Ablatiu	animālī	animālibus

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.niˈmal/
• Etimologia: Del llatí animal.

Nom

animal m. ‎(plural animals)

1. animal

Variants

• animau

Romanès

• Pronúncia: /a.niˈmal/

Nom

animal n. ‎(plural animale)

1. animal

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	animal	animalul	(niște)	animale	animalele
Genitiu-datiu	(unui)	animal	animalului	(unor)	animale	animalelor
Vocatiu		animalule, animale			animalelor