animal

Català

• Pronúncia: oriental /ə.niˈmaɫ/, occidental /a.niˈmaɫ/
• Rimes: -al

• Etimologia: Del llatí anĭmal ‎(«ésser vivent, animal»), segle XIV
• Anagrames: lamina, làmina, Manila, milana

Nom

a·ni·mal m. ‎(plural animals)

1. Ésser viu del regne animalia.

Sinònims

• bèl·lua, bèstia, bístia, fera.
• bèstia, criatura.
• grosser, ignorant, incivil, rude.

Traduccions

Traduccions: animal

• Alemany: Tier ^(de)
• Anglès: animal ^(en)
• Castellà: animal ^(es) m.
• Eslovè: žival ^(sl) f.
• Francès: animal ^(fr) m.

• Occità: animal ^(oc) m., animau ^(oc) m.
• Persa: حیوان ^(fa)
• Polonès: zwierzę ^(pl) n.
• Romanès: animal ^(ro) n.
• Tahitià: manu ^(ty) (terrestre), i'a ^(ty) (marí)
• Xinès: 動物  ^(zh), 动物 ^(zh) (dòngwù)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: animal

Anglès

• Anagrames: lamina, Manila

Nom

animal ‎(plural animals)

1. animal

Castellà

• Pronúncia: /a.niˈmal/
• Anagrames: lamina, malina, manila

Nom

a·ni·mal m. ‎(plural animales)

1. animal

Francès

• Anagrama: lamina

Nom

animal m. ‎(plural animaux)

1. animal

Occità

• Pronúncia: /a.niˈmal/

• Etimologia: Del llatí animal.

Nom

animal m. ‎(plural animals)

1. animal

Variants

• animau

Romanès

• Pronúncia: /a.niˈmal/

Nom

animal n. ‎(plural animale)

Declinació
Cas	Singular		Plural
Indefinit
Nom. acc.	un	animal	niște	animale
Gen. dat.	unui	animal	unor	animale
Definit
Nom. acc.	animalul		animalele
Gen. dat.	animalului		animalelor
Vocatiu	animalule animale		animalelor

1. animal