rude

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈru.ðə/, occidental /ˈru.ðe/
  • Etimologia: Del llatí rude, segle XIV, forma neutra de rudis.

Adjectiu[modifica]

rude inv. ‎(plural rudes)

  1. (també substantivat) Sense refinar, mancat de bones maneres.
  2. Temps desagradable.
  3. Lluita en què no importen les conseqüències ni els mitjans.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ru·de (2)
  • Anagrames: dure, duré

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /ruːd/ àudio (EUA) 

Adjectiu[modifica]

rude ‎(comparatiu ruder, superlatiu rudest)

  1. rude, groller, bast
  2. robust


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈrʊ.dɛ/

Adjectiu[modifica]

rude

  1. nominatiu neutre singular de rudis
  2. vocatiu neutre singular de rudis
  3. acusatiu neutre singular de rudis