Vés al contingut

rudis

De Viccionari

Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈrʊ.dɪs/
  • Etimologia: De la mateixa arrel que rudus ‎(«massa que encara no s'ha treballat»).

Adjectiu[modifica]

rudis m., f., rude n.

  1. aspre
  2. rude, groller, inculte

Declinació[modifica]

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu rudis rude rudēs rudia
Vocatiu rudis rude rudēs rudia
Acusatiu rudem rude rudēs rudia
Genitiu rudis rudium
Datiu rudī rudibus
Ablatiu rudī rudibus

Nom[modifica]

rudis f. ‎(genitiu rudis)

  1. bastó sense esmolar que feien servir els gladiadors per entrenar

Declinació[modifica]

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu rudis rudēs
Vocatiu rudis rudēs
Acusatiu rudem rudēs
Genitiu rudis rudium
Datiu rudī rudibus
Ablatiu rude rudibus