dur

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /ˈdu/
Occidental:  nord-occidental /ˈdu/, valencià /ˈduɾ/
  • Rimes: -u(ɾ)
  • Homòfon: du
  • Etimologia: Adjectiu: del llatí dūrus, segle XIII.
  • Etimologia: Verb: del llatí dūcĕre ‎(«conduir»), segle XIV.

Adjectiu[modifica]

dur m. ‎(femení dura, plural masculí durs, plural femení dures)

  1. De duresa, fort, difícil de ratllar, resistent.
    «Després, un rodament de cap de pura debilitat li va fer descobrir un tauló dur com una roca a un pam de terra.» (Roser Tomàs, La forca per dur una vida orca, 2016)

Compostos i expressions[modifica]

  • Ser dur de tracte
  • Tenir cara dura

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

dur trans.

  1. Portar posat.
    «Només duia uns pantalons de rodamón lligats amb un cordill.» (Barbara Kingsolver, Arbres de mongetes, 2010)
  2. Portar amb les mans, a la butxaca, carregar amb el cos alguna cosa.
    «Tant arribà a insistir l'àliga que en Bernat va treure el trinxet que duia a sobre.» (Rosa Oliveros Arasa, Rondalles contades a la vora del foc, 2019)
  3. Conduir un grup, indicar un camí a seguir, menar, guiar
    «Al carrer de París per baixar, altra vegada, pel carrer d'Aribau, que em duria directament a la plaça de Letamendi. ... la d'aquella ciutat senyora que jo vaig conèixer, per primera vegada, quan m'hi dugué el pare a curar-me una afecció urinària.» (Teresa Pàmies Bertran, Amor clandestí, 2010)
  4. (esports de pilota) conduir

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: duc, duu, duem

Variants[modifica]

  • dure (septentrional)

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

dur

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de durar

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]


Caló català
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈdur/
  • Etimologia: De l’obsolet *dut, del romaní dud ‎(«llum») per encreuament amb dur ‎(«lluny»), tant per la similitud en romaní com en català.

Nom[modifica]

dur

  1. llum

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /dyʁ/ àudio 

Adjectiu[modifica]

dur m. ‎(femení dure, plural masculí durs, plural femení dures)

  1. dur, difícil


Romaní
[modifica]

Adverbi[modifica]

dur

  1. lluny

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Vekerdi, József. Dictionary of Gypsy Dialects in Hungary. Budapest: Terebess Kiadó, 2000, p. 59.