levar

Català antic

• Etimologia: Del llatí levāre.

Verb

levar

1. forma alternativa de llevar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	levar
gerundi	levant
participi	levat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	lev	leves	leva	levam	levats	leven
					levau
imperfet	levava	levaves	levava	levàvem	levàvets	levaven
passat simple	leví	levast	levà	levam	levàs	levaren
	levé	levist		levàrem	levàrets
		levares			levàreu
futur	levaré	levaràs	levarà	levarem	levarets	levaran
					levareu
condicional	levaria	levaries	levaria	levaríem	levaríets	levarien
					levaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	lev	levs	lev	levem	levets	leven
					leveu
imperfet	levàs	levasses	levàs	levàssem	levàssets	levassen
	levara	levares	levara	levàrem	levàsseu	levaren
					levàrets
					levàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	leva	lev	levem	levats	leven
	–				levau

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo, CIVAL

Occità

• Pronúncia ^(AFI): /le'ba/, [leˈβa]

Verb

levar ‎(pronominal se levar)

1. aixecar

Variants

• lhevar (gascó)
• levar (aranès)