difícil

Català

• Pronúncia: /diˈfi.siɫ/
• Etimologia: Del llatí difficilis, segle XIV.

Adjectiu

di·fí·cil inv. ‎(plural difícils)

1. Que s'aconsegueix amb dificultat, complex, complicat.

Sinònims

• delicat, dur, escàs.

Antònims

• fàcil

Relacionats

• dificultar
• dificultat

Traduccions

Que s'aconsegueix amb dificultat

• Alemany: schwer ^(de)
• Anglès: difficult ^(en)
• Basc: zail ^(eu)
• Bretó: diaes ^(br)
• Castellà: difícil ^(es)
• Francès: difficile ^(fr)
• Grec: δύσκολος ^(el)
• Italià: difficile ^(it)

• Llatí: difficilis ^(la)
• Marathi: गुरु ^(mr)
• Neerlandès: moeilijk ^(nl)
• Occità: dificile ^(oc), malaisit ^(oc), mauaisit ^(oc)
• Sànscrit: गुरु ^(sa)
• Turc: güç ^(tr)
• Xinès: 难 ^(zh)

Castellà

• Pronúncia: /diˈfi.θil/
• Etimologia: Del llatí difficilis.

Adjectiu

di·fí·cil inv. ‎(plural difíciles)

1. Difícil (que s'aconsegueix amb dificultat)

Antònims

• fácil

Relacionats

• dificultad
• dificultar

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre difícil