difícil

Català

• Pronúncia: /diˈfi.siɫ/
• Etimologia: Del llatí difficilis.

Adjectiu

di·fí·cil inv. ‎(plural difícils)

1. Que s'aconsegueix amb dificultat, complex, complicat.

Sinònims

• delicat, dur, escàs.

Antònims

• fàcil

Relacionats

• dificultar
• dificultat

Traduccions

    Que s'aconsegueix amb dificultat

Alemany: schwer (de) Anglès: difficult (en) Bretó: diaes (br) Castellà: difícil (es) Francès: difficile (fr) Grec: δύσκολος (el) Italià: difficile (it)

Llatí: difficilis (la) Marathi: गुरु (mr) Neerlandès: moeilijk (nl) Occità: dificile (oc), malaisit (oc), mauaisit (oc) Sànscrit: गुरु (sa) Turc: güç (tr) Xinès: 难 (zh)

Castellà

• Pronúncia: /diˈfi.θil/
• Etimologia: Del llatí difficilis.

Adjectiu

di·fí·cil inv. ‎(plural difíciles)

1. Difícil (que s'aconsegueix amb dificultat)

Antònims

• fácil

Relacionats

• dificultad
• dificultar

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre difícil