difícil

§Català

• Etimologia: Del llatí difficilis
• Pronúncia: /diˈfi.sil/

§Adjectiu

di·fí·cil inv. (plural difícils)

1. Que s'aconsegueix amb dificultat, complex, complicat.

§ Sinònims

• Que s'aconsegueix amb dificultat: delicat, dur, escàs.

§ Antònims

• fàcil

§Relacionats

• dificultar
• dificultat

§Traduccions

    Que s'aconsegueix amb dificultat

Alemany: schwer (de) Anglès: difficult (en) Bretó: diaes (br) Castellà: difícil (es) Francès: difficile (fr) Grec: δύσκολος (el) Italià: difficile (it)

Llatí: difficilis (la) Marathi: गुरु (mr) Neerlandès: moeilijk (nl) Occità: dificile (oc) Sànscrit: गुरु (sa) Turc: güç (tr) Xinès: 难 (zh)

§Castellà

• Etimologia: Del llatí difficilis
• Pronúncia: /ðiˈfi.θil/

§Adjectiu

di·fí·cil inv. (plural difíciles)

1. Difícil (que s'aconsegueix amb dificultat)

§ Antònims

• fácil

§Relacionats

• dificultad
• dificultar

§Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (22 edición, Espasa Calpe, Madrid: 2001) sobre difícil