duga

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): occidental /ˈdu.ɣa/
  • Rimes: -uɡa

Verb[modifica]

duga

  1. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dur
    [Que jo] dugui o duga; [jo] no dugui o duga.
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dur
    [Que ell/ella/vostè] dugui o duga; [ell/ella/vostè] no dugui o duga.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dur
    Dugui o duga [ells/elles/vostès].

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: du·ga (2)
  • Anagrama: Agud