durus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈduː.rʊs/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu deru- ‎(«arbre»).

Adjectiu[modifica]

dūrus m., dūra f., dūrum n. ‎(comparatiu durior, superlatiu durissimus)

  1. dur
  2. groller
  3. sever

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu dūrus dūra dūrum dūrī dūrae dūra
Vocatiu dūre dūra dūrum dūrī dūrae dūra
Acusatiu dūrum dūram dūrum dūrōs dūrās dūra
Genitiu dūrī dūrae dūrī dūrōrum dūrārum dūrōrum
Datiu dūrō dūrae dūrō dūrīs
Ablatiu dūrō dūrā dūrō dūrīs


Antònims[modifica]

Derivats[modifica]