tener

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

te·ner trans., intr., pron. ‎(pronominal tenerse, present tengo, passat tuve, futur tendré)

  1. tenir


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈtɛ.nɛr/
  • Etimologia: Del protoidoeuropeu ten- ‎(«sostenir a prop del cos, acostar»).

Adjectiu[modifica]

tener m., tenera f., tenerum n.

  1. tou, tendre
    tener panis—(trad.«pa tendre»)
  2. lleuger
    tener aqua—(trad.«aigua lleugera»)
  3. jove
    tenera aetas—(trad.«anys de jovenesa»)
  4. efeminat

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -er, -era, -erum.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu tener tenera tenerum tenerī tenerae tenera
Vocatiu tener tenera tenerum tenerī tenerae tenera
Acusatiu tenerum teneram tenerum tenerōs tenerās tenera
Genitiu tenerī tenerae tenerī tenerōrum tenerārum tenerōrum
Datiu tenerō tenerae tenerō tenerīs
Ablatiu tenerō tenerā tenerō tenerīs


Antònims[modifica]

Derivats[modifica]