tenir

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /təˈni/
Occidental: n-occ. /teˈni/, val. /teˈniɾ/
  • Etimologia: Del llatí tenēre («sostenir, subjectar, mantenir, i més endavant retenir»).

Verb[modifica]

te·nir trans., pron. (pronominal tenir-se)

  1. Expressar pertinença o possessió.
    Ex.: "Ell té un cotxe", "Ella té els ulls blaus", etc.
  2. Agafar fermament una cosa impedint que caigui una cosa.
    Ex.: "Té" (dit en el moment que es dóna una cosa posant-la a les mans d'algú).
  3. Considerar una persona, fer-se una opinió.
    Ex.: "Et tinc per bona persona".

Crystal Clear device blockdevice.png Compostos i expressions[modifica]

  • No tenir-les totes: Expressió de recel.
  • Tenir lloc: Emprat per expressar el moment en què passa un fet.
  • Tenir-los ben posats: Ser una persona de caràcter decidit i obstinat, que difícilment es doblega davant les opinions dels altres o de les dificultats.

Conjugació[modifica]

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre tenir
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre tenir
  • Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre tenir

Francès[modifica]

Nom[modifica]

tenir

  1. tenir
  2. agafar
  3. (esports de pilota) retenir

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]