tingo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

tingo

  1. (col·loquial central, nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tenir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: tin·go (2)
  • Anagrama: ignot