De Viccionari
Potser volíeu: te, TE, Te,


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈte/
  • Rimes: -e
  • Homòfon: te

Verb[modifica]

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tenir
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir

Nota[modifica]

L'imperatiu s'usa sense pronoms febles. Normalment indica que es prengui allò que s’ofereix. En altres contexts del verb s’usen els imperatius ten o tingues.

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: et (alfagrama)


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈte/
  • Rimes: -e
  • Homòfon: te
  • Etimologia: Del xinès ‎(chá), pronunciat a la varietat min nan.

Nom[modifica]

 m. ‎(plural tés)

  1. te

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre
  • . Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 agost 2014].


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /te/

Nom[modifica]

 m. ‎(plural tés)

  1. te (lletra T/t)
  2. (golf) tee

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • . Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].