té
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Verb[modifica]
té
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tenir
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir
Nota[modifica]
L'imperatiu té s'usa sense pronoms febles. Normalment indica que es prengui allò que s’ofereix. En altres contexts del verb s’usen els imperatius ten o tingues.
Miscel·lània[modifica]
- Anagrama: et (alfagrama)
Castellà[modifica]
Nom[modifica]
té m. (plural tés)
Derivats[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia en castellà
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre té
- té. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 agost 2014].
Francès[modifica]
- Pronúncia: /te/
Nom[modifica]
té m. (plural tés)
Sinònims[modifica]
Vegeu també[modifica]
- té. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].