tenere

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Esperanto
[modifica]

  • Pronúncia(i): /teˈne.re/

Adverbi[modifica]

tenere

  1. tendrament, afectuosament


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /teˈneː.re/, /ˈtɛː.ne.re/
  • Etimologia: Del llatí tenēre.

Verb[modifica]

tenere trans.

  1. subjectar, sostenir
    I gesti più insignificanti possono rivelare dettagli importanti della personalità, come tenere la penna per scrivere. —«Els gestos més insignificants poden revelar detalls importants de la personalitat, com subjectar la ploma per escriure.»

Antònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Adjectiu[modifica]

tenere f. pl.

  1. forma plural de tenera

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: te·né·re (3)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /tɛˈneː.rɛ/

Verb[modifica]

tenēre

  1. infinitiu del present actiu de teneō