tengué

Català

Verb

tengué

1. (literari, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de tenir

Miscel·lània

• Síl·labes: ten·gué (2)
• Anagrames: enutge, tuegen

Català antic

Verb

tengué

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de tendre
2. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de tendre

Variants

• [1] tes
• [2] tes, tenguí, tesí